Quan jo era petit, a mitjans dels '70, el dissabte a la nit emetien a la televisió "Sábado Cine". Feien moltes pel·lícules bèl·liques (de la Segona Guerra Mundial), o de lladres i serenos. Si la pel·lícula era d'americans contra alemanys, el dilluns jugàvem a americans contra alemanys. Si el film era de americans contra japonesos, nosaltres jugàvem a americans contra japonesos. No ens equivocàvem. TOTS HAVÍEM VIST LA MATEIXA PEL·LÍCULA.
Fa més de 10 anys vaig llegir una anàlisi sobre l'augment dels cinemes multi-sales, després de tancar molts de cinemes tradicionals. Deia que el motiu de que la gent tornàs a anar al cinema era l'increment de canals televisius. Ningú sabia què havia vist el company el dia anterior. Fins i tot si senties que el veí veia una pel·lícula bèl·lica, per ventura no la trobaves fent zàping perquè l'havia llogada al videoclub. Llavors la gent va tornar a anar al cinema, per poder comentar pel·lícules que la majoria havia vist i compartir experiències.
Ara per ara, l'Internet i els ordinadors fan que la capacitat de multiplicació de la informació sigui infinita i pràcticament gratuïta. Els models de negoci antics ja no funcionen tan bé, i hi ha gent que és capaç de guanyar milions donant el mateix que donen de manera gratuïta ells mateixos (això si, estalviant-se els costs de produir el material), i el mateix que es pot trobar gratis amb torrents o a la mula.
Ara les empreses audiovisuals americanes volen canviar les lleis per tornar enrere un món que no els agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
I tu qué trobes?