‘Nulla politica sine ethica’

 Article sobre la corrupció d'El Temps.

 

"El 1965, el catedràtic d’estètica de la Universitat de Barcelona José María Valverde va renunciar a la seva càtedra en solidaritat amb tres catedràtics de la Universitat Complutense de Madrid –José Luis López-Aranguren, Enrique Tierno Galván i Agustín García Calvo–,

 que havien estat expulsats perquè havien participat en una marxa a favor de la llibertat d’associació. Valverde resumia les seves raons al catedràtic d’ètica López-Aranguren amb una frase en llatí: “Nulla aesthetica sine ethica”, és a dir, que no hi ha estètica sense ètica."

"Catòlics o protestants? El politòleg Ferran Requejo coincideix a dir que la cultura política als països de majoria catòlica és determinant. “Els de tradició catòlica són més submisos amb el poder i ho accepten com una cosa normal. Això afecta la legitimitat del sistema i, a poc a poc, augmenta la desafecció dels ciutadans respecte als polítics i als partits.” Aquesta relació, assenyala Requejo, és provada “empíricament” per estudis que la confirmen, tot i que “les causes no han estat analitzades seriosament”.
Culla veu clares les diferències entre totes dues tradicions, no tant en els casos de corrupció com en la reacció social davant els casos de manca d’ètica en política, i les seves conseqüències: “La dimissió del ministre de Defensa alemany, Karl Theodor zu Guttenberg perquè havia plagiat la seva tesi doctoral –fet que no és constitutiu de delicte– és difícil d’imaginar aquí. En canvi, a Alemanya aquesta mentida ha costat la carrera política a un dels homes amb més futur, que ja sonava com a possible relleu d’Angela Merkel.” Per contra, “a la conca mediterrània no passa: la moral catòlica permet el perdó dels pecats amb una simple confessió i potser això els fa més vulnerables que als països protestants, on no hi ha tanta corrupció i a més reben un càstig més sever.”